Programa d’estimulació per a persones amb o sense discapacitat i en risc d’exclusió social, utilitzant el cavall com a principal element de treball, animal que per les seves especials característiques permet crear una situació terapèutica que reporta grans beneficis en tots i cadascun dels aspectes que conformen el desenvolupament integral de les persones.

Els programes d’equinoteràpia  estan dirigits a qualsevol persona, amb o sense discapacitat, es tracta d’aconseguir el desenvolupament global de la persona aprofitant els beneficis físics, psicològics i socials, que es relacionen entre sí. S’utilitza el cavall com a co-terapeuta per les seves especials característiques, acompanyat d’un equip de terapeutes especialitzat en activitats assistides amb cavalls i en el lleure.

Pretén donar una resposta complementària als models tradicionals d’intervenció que s’estan portant fins a aquest moment amb persones amb o sense discapacitat i en risc d’exclusió social, entre d’altres.   D’aquesta manera, l’Associació Pas a Pas (Menorca) realitza un programa d’estimulació per a persones amb o sense discapacitat i en risc d’exclusió social, utilitzant el cavall com a principal element de treball, animal que per les seves especials característiques permet crear una situació terapèutica que reporta grans beneficis en tots i cadascun dels aspectes que conformen el desenvolupament integral de les persones.   El nostre objectiu principal és aportar una millora en la qualitat de vida de les persones a través del cavall com a mediador terapèutic, entenent com a teràpia tota forma d’estimular pensaments, sentiments, sensacions i coneixements que contribueixen al desenvolupament i creixement personal.

El cavall, a diferència d’altres animals, posa al nostre servei tres característiques específiques que formen la base per al seu ús com a teràpia, a més d’una importància simbòlica important en l’ésser humà creada a través del temps.

a) La transmissió del seu calor corporal:

La temperatura corporal del cavall és de 38º, tot i que pot arribar fins als 38,8º quan es troba en moviment. Això permet l’ús del cos del cavall com un instrument calorífic que pot ajudar a relaxar la musculatura i els lligaments i a estimular la senso-percepció tàctil.
A part, les sensacions al muntar sense sella tenen una simbologia al voltant de la figura materna ja que provoquen a l’usuari la sensació de balanceig, el que pot generar sentiments de seguretat, amor, tendresa, tranquil·litat, progressió, regressió, consol… Per tant, pot ajudar a reconstruir l’autoconfiança i l’acceptació d’un mateix.

b) La transmissió dels impulsos rítmics:

El cavall transmet per mitjà del moviment del seu dors impulsos rítmics a la cintura pèlvica, a al columna vertebral i als membres inferiors. Al caminar al pas transmet de 90 a 110 impulsos per minut a la pelvis del genet. Aquests impulsos es propaguen cap a dalt per mitjà de la columna vertebral fins al cap, provocant reaccions d’equilibri i adreçament del tronc. El moviment basculant de la pelvis al adaptar-se als impulsos que emet el cavall, provoca petits moviments rotatoris del tronc. La resposta dinàmica de l’usuari a aquests impulsos és un acte de coordinació fina del tronc i del cap sense fer ús de les cames. Els impulsos rebuts estimulen la rectitud de la columna i enforteixen els músculs dorsals i abdominals.

c) La transmissió d’un moviment tridimensional:

Els moviments d’una persona a cavall al pas són molt semblants o iguals als d’una persona caminant. Tots dos segueixen el mateix patró de moviment a la pelvis humana i al tronc, mentre la persona estigui asseguda al centre de gravetat del cavall, pel que s’estimulen física i neurològicament les àrees relacionades amb la locomoció.
També la sensació d’avançar, caminar o córrer cap endavant, sense obstacles, que proporciona el patró tridimensional del pas del cavall pot exercir una influència positiva, alliberant emocions i bloquejos.

Aquests efectes biomecànics del pas del cavall sobre el cos del genet es veuen en les següents imatges:

cavall1cavall2

A part dels tres principis bàsics, la importància simbòlica que té el cavall pels humans també juga un paper molt important en les teràpies assistides per cavalls.
A continuació exposem algunes de les funcions i característiques de com es desenvolupen les relacions entre l’home i el cavall, d’especial importància en el que es refereix a les utilitzades en les teràpies:

La funció social que pot tenir en l’ésser humà la interrelació amb un cavall, de cara a la seva relació amb els seus iguals, és catalitzadora. La forma en què una persona afronta la seva relació amb un cavall, és la forma en què afronta la seva relació amb el món.

El cavall

  • No estableix competències ni rivalitats amb l’home, degut al seu caràcter herbívor i a que no és un depredador.
  • És un agent subministrador de tranquil·litat, seguretat, autoestima i repòs a l’home. La relació amb el cavall estimula la paciència i l’entesa de l’altre, així com la relaxació. El fet de respirar al mateix temps que el cavall ajuda a la relaxació tant de l’usuari com del cavall a través del control de la pròpia respiració, una eina important a l’hora de desenvolupar l’autocontrol.
  • El fet de poder dirigir el comportament d’un ésser tant gran i amb tanta força comporta una notable gratificació.
    Les relacions del genet amb el cavall generen afecte i respecte.
  • És un agent apte per a la comunicació directa a mida que l’usuari vagi establint estratègies d’aproximació i ús de l’animal.
  • Proporciona una àmplia gamma d’estímuls sensorials.
  • És una font subministradora de bioritmes que es traspassen al genet. Hi ha un ritme respiratori, un ritme sonor i un ritme cinètic a través de les vibracions tridimensionals que el cavall proporciona al genet, com he explicat anteriorment.
  • No jutja, no és hipòcrita i accepta a les persones tal com són.
  • Ens trasllada a un nou hàbitat, lluny d’un àmbit domèstic. El fet de realitzar activitats a l’aire lliure porta a l’usuari a un entorn inèdit en el que els canvis de conducta poden ser més fàcils, proporcionant una nova apreciació de la realitat. El fet d’estar en contacte amb la natura afavoreix l’autoestima, la gana i el cansament sa, que afavorirà un son reparador.
  • Incita al desenvolupament i control de la cura d’un mateix degut a la necessitat d’alimentar-lo, raspallar-lo, rentar-lo, netejar-li la seva quadra, passejar-lo, etc.
  • El cavall de teràpia té la capacitat d’adaptar-se als estats emocionals i desitjos que el terapeuta li demandi segons les necessitats de l’usuari.
  •  Accepta tothom, no és capaç de fingir i és un gran mestre al percebre el seu entorn i les intencions de les persones amb les que es relaciona.
  • És de gran ajuda per l’educador, l’obliga a ser més autèntic amb el tracte amb un altre ésser viu, ja que el seu llenguatge oral ha de coincidir amb el corporal i li serveix de pont de comunicació entre l’usuari i l’equip terapeuta. El control i el grau dels nostres moviments corporals ha de ser precís, prudent, humil i sincer.
  • No té gran necessitats afectives, pel que cal guanyar-se la seva confiança. Quan això passa en teràpia és un moment a través del qual les persones guanyen confiança en sí mateixes, s’autovaloren i això tindrà repercussions en l’establiment de futures relacions socials.
  • La nostra conducta i el nostre comportament incideixen de forma directa en la resposta i les conductes del cavall enfront a nosaltres. Es converteixen en un mirall en el que ens veiem reflectits, tant si estem nerviosos com si estem relaxats, el cavall ens tornarà la imatge que li oferim.
  • Des del primer moment en què l’usuari entra en contacte amb els cavalls, cal que aprengui les normes de seguretat i de convivència (no posar-se darrera de les potes, no cridar, no realitzar moviments bruscos, etc.). Aprendre a respectar aquestes normes per tal de compartir bons moments amb els cavalls és bàsic, no només per la seguretat d’un mateix, sinó també per poder aconseguir un bon col·laborador.

Una de les característiques més interessant de l’equinoteràpia és que permet un ampli camp d’intervenció en les diferents àrees de la persona, doncs es tracta d’aconseguir un desenvolupament global de l’usuari, aprofitant els beneficis físics, psicològics i socials, que es relacionen entre sí.

Beneficis FÍSICS – PSICOMOTORS

– S’estimula el sistema sensorial
– Es millora el to muscular
– Es millora l’aparell locomotor
– Es millora el funcionament de l’aparell digestiu
– Es millora l’equilibri
– S’aconsegueix una millora en la postura
– S’incrementa la coordinació, l’amplitud i la facilitat de moviments corporals
– Es millora la musculatura, la relaxació muscular i la flexibilització i s’inhibeix l’espasticitat
– Es facilita la flexibilitat de les articulacions i s’augmenta la seva capacitat de moviment
– Es millora la rapidesa dels reflexes
– S’augmenta la planificació motora
– Es redueixen i s’estabilitzen els patrons de moviments involuntaris, anormals i estereotipats

Beneficis PSICOLÒGICS

– S’incrementa la motivació
– Es treballa l’atenció, la concentració i la memòria
– Es millora i s’augmenta comunicació i llenguatge
– Facilita el desbloqueig emocional
– Es desenvolupa l’esquema corporal
– Es millora el domini de l’espai i del temps
– S’augmenten els aprenentatges i els coneixements
– Es facilita l’autodisciplina i la paciència i, es millora l’autocontrol
– S’incrementa el desig de superació
– S’aconsegueix un augment de l’autonomia
– S’incrementa l’autoconfiança i la seguretat en un mateix.
– S’aconsegueix un estat afectiu positiu, d’alegria i optimisme.
– Es disminueix l’ansietat
– Es superen pors i temors
– Es viuen moments de relaxació i introspecció ja que les sessions es realitzen en plena natura i en un medi relaxat i tranquil

Beneficis SOCIALS

– Es potencia l’afectivitat, el respecte i l’amor cap als animals
– S’incrementa la tolerància a la frustració
– S’incrementa i s’enriqueix la interacció, la relació i la cohesió social
– s’afavoreix la relació de l’usuari amb l’entorn i l’espai
– Es potencia l’empatia cap als iguals i els animals com treball d’enriquiment personal
– S’incrementa el nombre de vivències i experiències de l’usuari
– Es practica un esport recreatiu
– Es desenvolupen estratègies de resolució de problemes
S’integra a l’usuari en la realitat d’un entorn social normalitzat

beneficis

– L’objectiu principal és aportar una millora en la qualitat de vida de les persones a través del cavall com a mediador terapèutic, entenent com a teràpia tota forma d’estimular pensaments, sentiments, sensacions i coneixements que contribueixen al desenvolupament i creixement personal, i que tampoc entén d’edats, gènere, habilitats, nivell econòmic, etc.

– Oferir, sense fer distinció per les seves característiques físiques, psíquiques, socials i emocionals, l’oportunitat de relacionar-se amb el món del cavall en un ambient educatiu, lliure, segur, accessible i en contacte amb la natura, afavorint el desenvolupament integral i el camí a l’autonomia.

– Brindar a fillets i filletes, adolescents i adults amb algun tipus de discapacitat tant física, psíquica o sensorial, amb trastorns mentals i a persones en risc d’exclusió social, els beneficis de les teràpies amb cavalls.

– Fomentar la figura del cavall i tot el seu món com a eina educativa, terapèutica i com a esport.

– Potenciar la importància del contacte dels infants amb la natura a partir de la recuperació de la cultura del camp menorquí i el respecte cap al medi ambient, per a un creixement sa i equilibrat.

– Promoure un sistema educatiu basat en l’educació integral d’infants i joves, on l’educació emocional, els hàbits i els valors com a persona formin la base del treball diari.

– Treballar de manera constructiva, global i des d’una educació en valors, basant-nos en les vivències personals de cadascú, per donar resposta a les seves necessitats per acompanyar-los en el seu desenvolupament integral.

– Oferir un servei que promogui una intervenció integral dels diferents professionals, pares, mares o tutors/es respecte als usuaris.

– Realitzar les activitats amb els cavalls i altres animals a través d’una relació harmònica i no agressiva.

Aquesta teràpia s’utilitza tant en infants, joves i adults amb o sense patologia diagnosticada. Nosaltres partim de la idea que qualsevol persona, sempre que no estigui contraindicat i amb la prèvia valoració d’un metge i de l’equip responsable, es pot beneficiar de les teràpies amb cavalls.

Creiem que no és adient fer una classificació de les persones segons les seves patologies, diagnosticades o no, però oferim el següent requadre orientatiu de les patologies que es poden beneficiar de les teràpies amb cavalls.

Quadre1

Quadre2

El joc és el principal recurs que utilitzem a l’hora de realitzar programes d’equinoteràpia, sobretot amb infants, ja que és la forma natural d’aprendre i comunicar-se dels nens. Es considerat la base dels aprenentatges psicològics, emocionals, cognitius i socials.

És primordial en etapes evolutives concretes de l’ésser humà però és també important en processos terapèutics per a l’estimulació de certes destreses i habilitats que es poden potenciar.

Algunes característiques bàsiques del joc

1. Activitat pròpia de la infància, innata, natural i intercultural.
2. Activitat lúdica, divertida, agradable, plaent.
3. El joc és lliure, espontani i voluntari.
4. Implica activitat psíquica: implica moure’s, pensar, explorar, comunicar-se, descobrir…
5. Implica una dimensió real i una fictícia en els límits.
6. Existeix una limitació espacial i temporal, fins i tot en els materials a utilitzar.
7. El joc divergeix en funció de l’etapa evolutiva. Ens indica on situem cognitivament a la persona.
8. El joc és una fi i un mitjà en si mateix. Per mitjà del joc el nen descobreix el món que li envolta i aquest procés li permet a ell mateix conèixer-se i redescobrir-se.

Funcions terapèutiques del joc

Volem destacar que, a part de les característiques esmentades anteriorment, el joc també compleix amb les següents funcions terapèutiques:

1. Permet autoafirmar-se, expressar-se, autodescubrir-se i modelar la seva personalitat.
2. Afavoreix el procés de socialització: ensenya a relacionar-se i a cooperar amb els iguals, crear vincles afectius i és en aquest procés de socialització on es conforma la pròpia personalitat.
3. Compleix la funció integradora, rehabilitadora, etc.
4. La dimensió afectivo-emocional del joc és entesa com la base, atès que l’experiència vivencial permet experimentar emocionalment i establir vincles amb l’entorn social.
5. Dimensió social i de comunicació amb l’entorn social (l’escola i la família).

Classificació dels jocs

El joc es pot classificar de moltes maneres, però en funció de les capacitats, habilitats o aspectes que es volen desenvolupar els classifiquem de la següent manera:

1. Jocs psicomotrius: per desenvolupar el coneixement corporal, estimular la consciència de les diferents parts del cos, exercitar el predomini del control postural, to muscular i l’equilibri. També afavorim l’estimulació de la propiocepció, lateralitat, coordinació psicomotora fina i gruixuda i el sistema vestibular.
2. Jocs sensorials: desenvolupament dels sentits, discriminació auditiva, visual, tàctil, gustativa, olfactiva i integració de la percepció dels sentits.
3. Jocs cognitius: relatius a les capacitats de memòria, atenció, llenguatge, càlcul, raonament, etc.
4. Jocs de manipulació: de construcció de puzles, d’enganxar adhesius, etc…
5. Jocs socials i cooperatius: realitzats en grup per afavorir les relacions entre iguals, la pertinència a un grup, la socialització, etc.
6. Joc Simbòlic: de ficció, imaginatiu que apareix al voltant dels 2 anys.
7. Jocs afectius: estimular aspectes psico-emocionals de les persones, autoconcepte, expressió i regulació d’emocions, etc.

Podríem concloure dient que el joc és una activitat voluntària, que els nens desenvolupen lliurement i a través d’activitats lúdiques. Aquests aprenen a desenvolupar habilitats socials, a viure noves experiències de manera individual o col·lectiva amb altres nens/es que els ajuden a fer nous descobriments, afavoreix l’adquisició del llenguatge augmentant el vocabulari així com també facilita la iniciació del diàleg amb aquells amb qui comparteix el joc a la vegada que desenvolupa de seva imaginació i creativitat.

Per a nosaltres és fonamental que qualsevol intervenció animal sigui planificada prèviament, mitjançant programes dissenyats, desenvolupats i avaluats per l’equip multidisciplinar responsable dels programes d’equinoteràpia i per al col·lectiu específic. És per això que cada programa és individual.
Abans de començar qualsevol activitat és necessària l’autorització mèdica que indiqui o contraindiqui la realització o no d’aquest tipus de teràpia.

1. Entrevista inicial amb els pares i/o tutors legals dels usuaris. És molt important conèixer tots els antecedents, l’experiència en l’activitat, motivacions, veure els informes mèdics si és necessari, etc, per fer posteriorment la valoració i determinar els possibles objectius a treballar, així com els objectius que persegueixen i el grau de compromís de la família amb la nova teràpia.

2. Avaluació inicial: Classe d’observació o prova que consisteix en veure in-situ les limitacions i habilitats dels usuaris per poder plantejar un pla personalitzat. Cal conèixer des d’ on partim i establir la raó per la qual l’usuari assistirà a les sessions. També és el primer contacte amb el cavall i és molt important generar el clima suficient de confiança entre ells ja que si el pacient no hi confia, no podrà estar relaxat a sobre seu, i en conseqüència la teràpia serà ineficaç.

3. Desenvolupar un pla de treball personalitzat entre tot l’equip terapèutic. Cada persona té característiques diferents, per tant, el pla haurà d’ajustar-se a les seves capacitats i es farà a la seva mida, exigències i possibilitats.

4. Sessions d’equinoteràpia setmanals o quinzenals, individuals o col·lectives. Desenvolupar les sessions en funció dels objectius que es volen aconseguir, majoritàriament mitjançant el joc. Després de cada sessió emplenem una fitxa de seguiment on anotem, per a la posterior valoració, les dades recollides: tipus de sessió, jocs realitzats, l’actitud del pacient, la seva participació, etc.

5. Avaluació continua: revisió dels objectius marcats i de les fitxes de seguiment per fer els canvis pertinents si és necessari.
En algunes ocasions s’enregistraran en vídeo les sessions dels usuaris per fer el seguiment de les progressions.

6. Avaluació final de l’evolució del nostre alumne. Després d’un any de teràpia, l’equip multidisciplinar es reuneix per avaluar i valorar les millores de l’alumne i quins dels objectius plantejats s’han complert.

Qualsevol de les avaluacions realitzades es compartiran amb la família i/o tutors legals de l’usuari ja que a aquestes persones els hi interessa tant el procés com els resultats de l’avaluació.

Disposar de diferents fonts d’informació per a les avaluacions són de gran utilitat per establir uns objectius adequats als usuaris, per tant, sempre que sigui possible, es demanaran documents i informes d’altres professionals (fisioterapeutes, logopedes, mestres, etc) que treballen amb l’usuari per tal de no interferir en el treball realitzat amb aquest. Així com per rebre informació sobre el diagnòstic de l’usuari, les seves característiques, els objectius que es treballen, la metodologia que fan servir, etc.

LES SESSIONS D’EQUINOTERÀPIA

Les sessions d’Equinotàrapia tenen normalment una estructura predeterminada que ha de ser escollida mitjançant consens de l’equip terapèutic que intervenen en les sessions. Però aquesta estructura es pot flexibilitzar per adaptar-la a les habilitats i necessitats dels usuaris i, en ocasions, es veuran afectades o modificades per les condicions mediambientals o l’estat en el qual es trobi l’usuari, o al funcionament del cavall, ja que el cavall més adequat pot tenir un mal dia.

Segons els objectius que ens plantegem treballar amb cadascun dels usuaris s’incideix i es dedica el temps necessari a les activitats que ens condueixin a aconseguir els objectius plantejats.

Cal destacar que l’equinoterapia és molt més que muntar, l’apropament a ell i al seu medi natural ofereix múltiples possibilitats que no sempre suposen pujar directament sobre el dors del cavall. Es procura treballar en cada sessió totes les fases sempre que sigui possible i significatiu per a l’alumne, potenciant al màxim l’autonomia en tots els àmbits.

Existeixen dos tipus de treball a realitzar amb el cavall a través del com podem obtenir beneficis: treball peu a terra i munta terapèutica.

L’estructura base d’una sessió és la següent:

1. Acolliment.
2. Higiene i preparació del cavall.
3. Treball peu a terra, munta terapèutica o passeig.
4. Guardar l’equip i comiat.

És obligatori l’ús del casc de seguretat durant les sessions, a excepció d’aquells casos en què els usuaris no tinguin control cefàlic suficient per aguantar el pes del casc, que portin una vàlvula o per negativa expressa de l’usuari en casos d’afectació cognitiva i/o psiquiàtrica. S’ha de valorar si el seu ús pot influenciar negativament en la teràpia.

 

Durada i tipus de sessions

Les sessions individuals d’equinoteràpia tenen una durada de 45 minuts aproximadament, els quals es dediquen a treballar totes les fases anteriorment esmentades.
Depenent de les necessitats, el grau d’autonomia dels usuaris i dels objectius que es pretenen treballar, les sessions poden ser:

– Individuals
– En grups reduïts de 2 o 3 usuaris
– En grups grans de 4 a 6 usuaris

 

L’equip responsable de les sessions es reserva el dret d’anul·lar la sessió en funció de la capacitat de resposta de l’usuari en el moment del desenvolupament d’aquesta.